Una recepta fàcil extreta del recomanable llibre que em vaig pillar a Lisboa “O grande livro das receitas de Bacalhau”. He fet servir:

- 4 lloms de bacallà
- 2 patates grans
- 2 cebes grans
- 3 grans d’all
- Oli, sal & pebre vermell dolç

Primer escaldem en aigua bullint el bacallà un parell de minuts. El traiem i deixem que es refredi. Posem a precalentar el forn a 200 graus.

En una plata preparem un fons central de l’all tallat a làmines i les cebes també tallades a tires i per sobre li posem el bacallà. Al costat, el rodegem amb patates tallades a rodanxes primes. Per sobre li tirem sal, un polsim de pebre dolç i un raig ben generós d’oli… que quedi el fons ben anegat.

Posem la plata al forn precalentat, 30 minuts, i ja ho tenim Bo, bo.

Ahir vaig estar mirant el tema de la llicència Creative Commons que tinc a la web (a baix de la columna dreta) i vaig veure que no estava bé. Fins ara la web estava amb una llicència que permetia a tothom qui ho vulgués utilitzar les receptes d’aquesta web, sempre que se’n citi l’origen i no es faci un ús comercial. Però també restringia fer-ne obres derivades, que és una cosa tan tonta com que si algú vol agafar una recepta d’aquí i canviar les avellanes per nous doncs en principi no està reconegut. Ho he canviat per una altra, Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons, que diu que qui vulgui faci variacions sobre les receptes d’aquesta web (sense treure’n ús comercial i citant d’on s’ha tret), però que després si les penja a la seva web, les ofereixi amb la mateixa llicència d’ús Creative Commons.

Un post una mica palorro, però suposo que està bé deixar-ho clar

Recepta refrescant i ideal per l’estiu… Una de les variants de la familia del gazpacho. Se suposa que hi ha tantes variacions de la recepta com andalusos que la fan a casa, però vaja, he tirat per una que m’han dit i fent una variació obligada. No tenia vinagre bo (li volia posar de modena) i li he posat Pedro Ximenez.

- 7 o 8 tomàquets de branca, pelats i sense llavors
- Mig got d’oli d’oliva bo
- Un rajolí de Pedro Ximenez
- Mitja dent d’all
- Pa sequet del dia anterior, tipu una llesca gran
- Sal

Sintesí twitteriana: posa tots els ingredients al pot del minipimer, tritura-ho, deixa-ho una estona a la nevera perquè es refredi i ja ho tens.

Afegeixo: segons el Xevi si no porta pernil i ou dur, no estaríem parlant de salmorejo… Bueno, salmorejo o no, així m’ho va dir que ho feia un amic i bo està, deixant de banda la terminologia Sempre li podeu afegir pernil i ou dur a la recepta de dalt…

Aclarim primer que no sóc fan del tofu, cosa sosa on les hi hagi. Però en tenia per la nevera d’unes proves que vaig fer, caducava i he aprofitat per fer una recepta que tenia. Quedi clar que en la recepta podem substituir el tofu per pollastre i segur que queda més bo

- Un bloc de tofu (250 grams diria)
- 60 grams d’atmetlles marcona
- Farina
- 4 cullerades soperes de salsa de soja
- Gingebre
- Tres dents d’all
- Sucre moreno

Primer de tot preparem la marinada. En un plat fondo hi posem la salsa de soja, les tres dents d’all ben triturat i el gingebre: el ratllem i l’espremem amb les mans perquè surti una culleradeta de suc de gingebre més o menys. Tallem el tofu a daus i el posem a marinar, remenant una mica perquè s’empapi bé. Ho deixem a la nevera ben bé 1 horeta (una mica més i tot).

En un plat barregem la farina i les atmetlles triturades. Traiem el tofu marinat de la nevera i ho barregem amb l’arrebossat. Ho fregim en oli ben calent, un parell de minuts, i ja ho tenim. Queda gustós… gairebé dignifica lel tofu

Verat: un peix a un preu raonable, com ja indica el seu nom i que és ben bo. Per aquesta recepta, treta del llibre de la Mireia Carbó La cuina salvavides, he fet servir (per dos):

- 2 verats
- 2 patates
- 40 gr d’avellanes torrades
- 60 gr de parmesà ratllat
- 1 gra d’all
- Oli & sal

Primer, pelar les patates, tallar-les a rodanxes i fregir-les a foc ben calent. Quan comencin a posar-se doradetes les traiem i les posem de fons a una plata per anar al forn. A sobre de les patates li col·loquem els dos verats (demanant a la peixateria que l’obrin i el desespinin, que sempre estalvia feina), salats. El forn el teniem precalentat a 180 graus, i hi deixem el peix un quartet d’hora.

Mentrestant preparem la salsa: ajuntem l’all, les avellanes i el parmesà, li afegim una mica de sal i ho triturem amb el minipimer. Anem afegint oli perquè agafi la consistència de salsa que volem.

Al cap del quart d’hora traiem la plata. Ruixem el verat i les patates amb la salsa i ho deixem al forn uns minutets més. Ho traiem i a disfrutar

La recepta original portava lluç, però vaja la rosada fa el fet, inclús congelada com era el cas. He fet servir (per dos persones o per dinar + carmanyola per la setmana):

- Un parell de talls de rosada
- 200 grams de cuscus
- 2 pastanagues
- 2 tomàquets
- 1 ceba

Primer he fet el sofregit: la ceba picada ben fina primer, després la pastanaga pelada i triturada i després el tomàquet pelat, triturat i amb una mica de sal i sucre. Ho he deixat una estona i després hi he incorporat el cuscus (que prèviament havia preparat perquè s’inflés durant uns 10-15 minuts amb aigua calenta). Barrejat bé el cuscus amb el sofregit, parem el foc.

Fregim la rosada en oli ben calent, dos minuts per banda i ja podem preparar el plat amb el cuscus per sota i la rosada a dalt. Fàcil i sa: double hit combo.

Això, per un parell de persones:

- 400 grams d’anelles de calamar
- 100 grams de farina d’arròs
- 2 clares d’ou
- 1 cullerada sopera de curri en pols
- 1 cullerada sopera de pebre negre
- Mig carbassó
- Oli de girasol

Agafem la farina i en fem tres grapats. Un el deixem tal qual, l’altre el barregem amb el curri i l’altre amb el pebre negre.

Batem les clares. Tallem el carbassó amb la mandolina que quedi ben primet i el passem per la farina sense res i després per la clara. El tirem a una paella amb l’oli ben calent i retirem quan estigui doradet. Després enfarinem la meitat dels calamars amb la farina de pebre negre i l’altra meitat amb la de curri. Els passem per la clara i els fregim. Al treure de la paella ho passem per un paper absorbent perquè xupi l’oli. Li tirem una mica de sal i ja estan per ser degustats. Fàcil

(a la recepta d’on ho vai treure -a una revista- en comptes del carbassó li posaven xampinyons laminats. Quedi dit)

Xocolata, quin vici!

Ingredients:

-250 g de xocolata

-50 g de sucre

-4 ous

-125 ml de nata per muntar

Preparació:

 Primer de tot, posem a fondre la xocolata al bany maria. Mentrestant, separem les clares dels rovells  i muntem les clares a punt de neu. També muntem la nata, a mesura que hi anem afegint el sucre, però de manera que no quedi compacta del tot, sinó semimuntada, de textura suau. Tot seguit, barregem les clares i la nata. Un cop tenim fosa la xocolata, la barregem amb els rovells, i seguidament amb la nata i les clares, sempre de manera suau per no perdre la textura esponjosa.  Ho col·loquem en bols/copes i ho deixem reposar a la nevera mínim una horeta perquè acabi d’agafar consistència. I servir ben fred ara a l’estiu, sobretot!

Ja fa un temps el Pep havia penjat una recepta de pastís de pastanaga i nous, boníssim. Aquesta és una variant que vam fer al curs de cuina vegetariana… D’ingredients he fet servir:

- 300 grams de pastanagues
- Una taronja
- 100 grams de sucre integral de canya (si hi posem sucre blanc, menys quantitat)
- 100 grams d’orellanes (substituibles per dàtils, figues seques, etc…)
- 4 ous
- 100 ml d’oli
- 1/2 cullereta de canyella en pols
- 1/4 cullereta de nou moscada
- 150 grams Farina integral (siguem sanots)
- 1 sobre de llevat (clàssic Royal de tota la vida)
- Un grapat de sèsam

Un pastís fàcil, barat i ràpid de preparar. Primer, pelem les pastanagues, les tallem en trossos més petits perquè càpiguen al minipimer i les triturem bé. Després, agafem un bol: li tirem els 4 ous sencers i els batem. Després li afegim el sucre i les orellanes tallades a trossos ben petits. Remenem més. Afegim la pell ratllada de la taronja, l’oli i un pessic de sal. Barregem bé. A continuació hi afegim el llevat, la farina, la canyella, la nou moscada i remenem més. Afegim les pastanagues triturades, ho remenem molt bé i ja ho podem posar en un motlle per anar al forn, untat d’oli perquè no s’enganxi. Li tirem sèsam per sobre.

Al forn, uns 40 minuts a 180 graus. Aproximadament, fer la prova de punxar-ho i fins que surti neta la punxa…Ho deixem refredar i ja ho tenim.

He solucionat una mancança del blog, que és la versió per imprimir de les receptes… Ara a sota de cada recepta hi ha un botó per imprimir-la que porta a una versió de la pàgina on es veu una versió bàsica i optimitzada per imprimir de cada article. A nivell tècnic, és el plugin WP-Print pel Wordpress, que el vaig haver de traduïr a mà al català. Si pel què sigui algú el necessita traduït que me’l demani, que li passo els arxius…